Neix Collateral Bits per reflexionar sobre l’impacte social de la tecnologia.
El 9 de març del 2000 l’índex nord-americà de les empreses tecnològiques, Nasdaq, superava els 5000 punts després de tres anys de pujades constants. L’endemà la bombolla punxava i la setmana del 13 de març la venda massiva d’accions va fer caure l’índex un 9%. Durant dos anys i mig la caiguda semblava imparable i el 9 d’octubre del 2002 els valors s’havien reduït un 80 per cent i l’índex arribava als 1114 punts.
La disrupció que prometien les empreses basades en la xarxa havia fascinat els inversors i el món sencer. Però el mirall s’havia trencat i la fascinació s’havia acabat de cop. Semblava imposar-se el realisme de les regles tradicionals dels negocis: inversió, producció, facturació, beneficis.
Però durant aquells mesos, Google, que aleshores ja havia deixat de ser un projecte universitari, seguia fent camí. Apple va passar uns anys difícils però el 2003 va expandir el seu negoci amb el llançament de l’Ipod i la venda de música a través de Itunes. Amazon aprofitava la debilitat de les empreses d’Internet per consolidar la venda de productes físics a través de la xarxa. El febrer del 2004 naixia Facebook.
Passat l’ensurt, a començaments de segle va tornar la fascinació. I des d’aleshores hem viscut i vivim encara enmig d’un enlluernament encegador sobre les possibilitats benèfiques de la tecnologia digital.
El Nasdaq ha tornat a créixer exponencialment. Dels 1300 punts del març de 2009 hem passat als 7560, el màxim històric, el 9 de març de 2018. Un altre 9 de març, 18 anys després.
Google, Amazon, Apple i Facebook han aconseguit una posició de domini mundial en el seus àmbits de negoci i una capitalització que supera el PIB de molts països. La inversió en start ups tecnològiques s’ha disparat. La dependència de la tecnologia digital s’ha tornat universal i afecta tots els àmbits de la vida de la humanitat. La fe en les possibilitats de la tecnologia forma part de les nostres creences.
El model, en questió
Però des de fa uns anys, no gaires, sorgeixen veus que posen en qüestió aquest model basat en la fe cega i la fascinació per la tecnologia. Des del l’àmbit acadèmic, però també des del periodisme i la política es posen en marxa iniciatives per analitzar l’impacte de la tecnologia en la vida i el futur de la societat.
Per citar-ne algunes de nivell internacional: Oxford Internet Institute, New American Foundation, Institut for Ethics and Emerging Technologies, Electronic Frontier Foundation, Civic Media (MIT), Center for Media and Citizenship de la Universitat de Virginia, Information Technology and Innovation Foundation, Berkman Klein Center for Internet & Society, Markkula Center for Applied Ethics, Data Ethics, Web Foundation, Open Data Institute, European Group on Ethics in Science and New Technologies, Future of Privacy Forum, Privacy International…
Pensadors i escriptors crítics amb el tom que ha donat el model digital publiquen infinitat de llibres i articles valuosos. Podriem parlar de Tim Berners-Lee, Esko Kilpi, Nick Bostrom, Evgeni Morozov, Tim Wu, Carl Mitcham, Franklin Foer, Nicholas Carr, Jean Tirole, Andrew McAfee, Jason Lanier, Yuval Noah Harari, Arun Sundararajan, Jesse Hirsh, Mariana Mazzucato, Joanna J.Bryson, Langdon Winner, Caty O’Neil, Zeynep Tufekci, Virginia Eubank, Evan Selinger, Robin Mansell…
COLLATERAL BITS s’afegeix a aquest col·lectiu de veus amb la voluntat d’oferir aportacions pròpies i recollir les reflexions i els anàlisis més destacats que es publiquen arreu del món ja siguin articles periodístics, treballs acadèmics, entrevistes, xerrades o debats.
COLLATERAL BITS es proposa aportar reflexions sobre cinc àmbits d’impacte de la tecnologia: la vida social, l’economia, la política, l’individu i l’ètica.
Parlarem, per exemple, de com els avenços en la robòtica, la intel·ligència artificial, les plataformes col·laboratives, les xarxes socials, la telefonia mòbil, l’Internet de les coses… impacten en la vida de les persones, els efectes que tindran o tenen en les condicions de treball i els models de remuneració, en l’augment de la manipulació política, en les noves addiccions, en el futur de l’educació, la influència en les relacions personals,…
Les tecnologies provoquen impactes i tots els impactes causen danys o beneficis col·laterals no previstos. A vegades els efectes secundaris són tan rellevants com els primaris o més, però sempre han estat menys analitzats i poques vegades previstos en el disseny inicial.
No abordem el debat des del ludisme sinó des de la reflexió i l’anàlisi crític del efectes secundaris que l’ús de la tecnologia té sobre la societat. Siguin bons, dolents o incerts.
Benvinguts a Collateral Bits.
