Zuboff, Srnicek, Mason, Avila i Morozov entre els pensadors que debatran el futur del poder tecnològic a la Biennal Ciutat Oberta de Barcelona a l’octubre.
“Qui necessita la democràcia si tens les dades?”. Aquest és el títol inquietant d’un article que la periodista Christina Larson va publicar la setmana passada a la Technology Review del MIT Media Lab. Larson es refereix al sistema de vigilància massiva que està implantant la Xina utilitzant tecnologies de big data i d’intel·ligència artificial.
El govern de Xi Jinping ha descobert el potencial de les dades per gestionar un país de dimensions inabastables sense haver d’implantar polítiques de descentralització ni de participació ciutadana i alhora mantenir la dissidència sota vigilància permanent.
El mètode més ambiciós posat en marxa és el Sistema de Reputació Social que afecta persones i empreses amb l’objectiu d’implantar un control generalitzat de la població. Les llistes negres són la primera eina del sistema. Durant els darrers cinc anys, el sistema judicial xinès ha publicat els noms de persones que no han pagat multes ni han complert les sentències. Amb les noves regulacions de reputació social, la llista es comparteix amb altres empreses i agències governamentals.
A diversos indrets del país s’estan fent experiments més ambiciosos. Explica Larson que a la ciutat de Rongcheng, al nord del país, s’ assigna una puntuació a cada un dels seus 740.000 residents. Tothom comença amb 1.000 punts. Si algú dóna suport a una organització benèfica o obté un ajut del govern, guanya punts. Si comet una infracció de trànsit, una falta o un delicte, en perd. Les persones amb bones puntuacions obtenen descomptes per a la calefacció o millors condicions d’accés a la vivenda, i els qui la tenen pitjor tenen més dificultats per aconseguir un crèdit, reservar un vol o tractar amb l’administració o amb altres empreses.
A la regió occidental de Xingiang on hi conviuen minories uigurs i kazakhs, s’han establert milers de punts de control en els quals els vianants han de mostrar la seva cara i la seva targeta d’identificació per accedir a una carretera, o entrar a un centre religiós o comercial. Els uigurs han de portar telèfons mòbils amb aplicacions de seguiment dissenyades pel govern que monitoritzen els seus contactes i les pàgines web que visiten.
A tot el país s’han desplegat 20 milions de càmeres, amb previsió d’instal·lar-ne 400 milions, moltes amb capacitat de reconeixement facial.
A la Xina, Internet s’ha convertit en un sistema central de “intel·ligència” controlat amb criteris no transparents que afecta tota la població.
Aquest model es torna més preocupant si considerem que el govern de Xi Jinping es proposa liderar el desenvolupament mundial d’ Intel·ligència Artificial (el propi Eric Schmidt, CEO de Google reconeixia el futur lideratge dels xinesos) que els permetrà el domini tecnològic a escala global i imposar un model de supervisió de la població que incrementarà el control al sí de la Xina però que podrà ser exportat arreu en detriment dels sempre complexos processos de participació dels països democràtics.
Si el model xinés s’imposa podria suposar la implantació general d’un nou “capitalisme de vigilància” en substitució del tradicional basat en pràctiques democràtiques, sempre feixugues en termes de “rendiment”.
Podria ser així si, de fet, aquest tipus de capitalisme no s’estigués implantant ja a Occident.
El model occidental
Shoshana Zuboff, professora de l’Escola de Negocis de Harvard, porta anys denunciant que les grans corporacions tecnològiques occidentals ja estan implantant el capitalisme de vigilància.
A primers del 2019, Shoshana Zuboff publicarà un llibre titulat The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power, on desenvoluparà aquest concepte. A l’octubre serà a Barcelona per participar en la biennal Ciutat Oberta que organitza l’Ajuntament de la ciutat.
En un article publicat al Frankfurter Allgemeine el 2016, Zuboff explicava els fonaments del capitalisme de vigilància. Per fer-ho citava una conversa amb un directiu de Silicon Valley.
“L’objectiu de tot el que fem és canviar el comportament real de les persones. Quan usen la nostra aplicació podem capturar els seus comportaments, identificar conductes bones i dolentes, desenvolupar formes de recompensar el que fan bé i castigar el que fan malament. Podem provar quan d’efectius són els nostres missatges i com de rentables són per nosaltres els seus comportaments”, deia el directiu.
Un poder profundament antidemocràtic, un enderrocament de la sobirania popular
Segons Zuboff, “el capitalisme ha estat segrestat per un lucratiu projecte de vigilància que subverteix els mecanismes evolutius normals associats amb el seu èxit històric i corromp la unitat de l’oferta i la demanda que durant segles, imperfectament, ha lligat el capitalisme a les necessitats genuïnes de les seves poblacions i societats i ha permès una expansió fructífera de la democràcia de mercat.”
“El capitalisme de vigilància va més enllà del terreny convencional de l’empresa privada. No solament acumula actius de capital sinó també drets. Aquesta redistribució unilateral de drets sustenta un règim de recompenses i càstigs administrat de forma privada. Funciona sense mecanismes de consentiment propis del mercat o mitjançant la supervisió democràtica expressada en lleis i reglaments. Es tracta d’un poder profundament antidemocràtic, un enderrocament de la sobirania popular. Desafia els principis i les pràctiques d’autodeterminació en la vida personal i les relacions socials, la política i la governança, pels quals la humanitat ha sofert i s’ha sacrificat molt”.
Hi ha alternativa?
Haurem de resignar-nos a ser vigilats per les multinacionals tecnològiques del món democràtic per evitar caure en la vigilància d’un poder xinès opac i antidemocràtic?
La mateixa Zuboff proposa regular o prohibir la captura de la conducta dels ciutadans com a materia prima gratuita, les concentracions de poder excessives i la fabricació i comercialització de productes de predicció basats en el comportament de les persones.
Des de l’esquerra, el professor d’Economia Digital del King’s College de Londres, Nick Srnicek, que també serà a la Biennal Ciutat Oberta de l’octubre, planteja propostes per evitar que la ciutadania cedeixi el control de la tecnologia a les grans corporacions.
Srnicek es va donar a conèixer el 2013 quan, juntament amb Alex Williams, va publicar “El manifest acceleracionista”, un llibre polèmic que va causar reaccions diverses entre els moviments d’esquerres perquè esperonava a utilitzar i esprémer al màxim les possibilitats de la tecnologia per accelerar la fi del capitalisme.
“El capitalisme ha començat a restringir les forces productives de la tecnologia”, escrivien. “L’acceleracionisme creu que aquestes capacitats poden i han de ser alliberades […] reutilitzades cap a finalitats comunes […] cap a una modernitat alternativa”.
Post-capitalisme, és possible?
El 2015, Srnicek i Williams van publicar “Inventar el futur: Post-capitalisme i un món sense treball” en què deixaven de banda el concepte “acceleracionista” i matisaven les seves propostes.
Srnicek i Williams venien a dir que els moviments d’esquerra s’han conformat a plantejar accions de protesta i activitats poc efectives essencialment d’àmbit local orientades a humanitzar la vida de les persones (el que ells anomenen política folk). Per tenir una incidència real en l’escenari que es juga el segle XXI, els moviments populars haurien d’ articular accions a escala global aprofitant les oportunitats que ofereix la tecnologia.
“Si la complexitat està superant les capacitats de la humanitat per pensar i controlar, hi ha dos opcions: la primera és reduir la complexitat a una escala humana; la segona és expandir les capacitats de la humanitat. Nosaltres apostem per la segona. Qualsevol projecte postcapitalista requerirà per força la creació de nous mapes cognitius, narratives polítiques, interfícies tecnològiques, models econòmics i mecanismes de control col·lectiu que permetin ordenar els fenòmens complexos en benefici de la humanitat”, diuen en el llibre.
També el periodista anglès Paul Mason tracte el tema al seu llibre “Postcapitalismo: Hacia un nuevo futuro”. Amb una visió més optimista, Mason, que també serà present a la biennal de Barcelona, creu que la fi del capitalisme és possible degut a tres factors que la tecnologia aporta: la reducció de la necessitat de treballar gràcies a l’automatització, la millor eficiència dels mercats per l’abundància i transparència de la informació -els monopolis actuals no poden durar, diu-, i la implantació general de la producció col·laborativa.
No és tan optimista, Renata Àvila, de la Web Foundation i impulsora del projecte Ciudadano Libre que, en un article publicat aquest mes d’agost, denuncia la creixent marginació política dels ciutadans pobres que no poden seguir l’expansió del processos digitals aplicats a la participació política. “En un país tan gran i centralitzat com Mèxic, garantir la participació d’àmplia base és fonamental. Però a mesura que els partits polítics canvien d’una campanya tradicional a un model digital, estan desplaçant cada cop més la seva atenció cap a ciutadans connectats, deixant els que no están en línia amb menys oportunitats per informar-se sobre els candidats, les propostes i els temes que estan sobre la taula. Aquestes veus s’estan perdent”, diu Àvila, que també serà a la biennal de Barcelona.
Europa abandona?
Finalment, un altre nom: Evgeni Morozov, que recentment ha publicat un compendi d’articles sota el títol “Capitalisme Big Tech”, serà també a la biennal de Barcelona. En un article a The Guardian el passat més de juliol, Morozov, que participa recurrentment en activitats de debat digital a la ciutat de Barcelona, alertava que Europa està renunciant a tenir un cert paper de lideratge tecnològic. En el llibre-recull amplia la seva visió crítica amb el model liberal que predica Silicon Valley i avança que les grans corporacions tecnològiques tendiran a imposar models de pagament de serveis essencials per a la comunicació i l’economia digital, després que hagin assolit una posició dominant gràcies a oferir una gran quantitat de serveis gratuïts a canvi de dades.
Des d’àmbits diversos es fa palesa la preocupació sobre un futur tecnològic que determinarà molt més que les nostres pautes de consum. De com evolucioni la implantació i el control de la tecnologia en depèn el futur de les llibertats individuals i col·lectives, l’organització social i el poder polític al món.
Avancem cap a la fi de la democràcia tal com la coneixem o s’assolirà una fase post capitalista basada en la participació i l’ equitat?
A la Biennal Ciutat Oberta de Barcelona podrem aprofundir-hi.
Collateral Bits
