Us proposem una selecció de llibres per mirar d’entendre un món incomprensible
Aquest serà un Sant Jordi estrany, tan estrany com el paisatge que l’envolta. La Diada de Sant Jordi és sobre tot una trobada física entre llibreries, autors i lectors que comparteixen els carrers. Enguany les llibreries estan tancades, els carrers són buits, els lectors, a casa i la proximitat, proscrita. Tot i així, amb el Dia del LLibre posposat, les ganes de llibre perviuen. Més que mai necessitem llibres que ens ajudin a entendre un món incomprensible.
Gràcies a l’aportació d’unes quantes persones amigues i col·laboradores, Collateral Bits us proposa una selecció de llibres que ens parlen de la condició humana, de les crisis, de les distorsions de la tecnologia i de com encarar el futur.
Tot i el confinament, us animem a comprar a les llibreries temporalment tancades i que, més que mai, necessiten vendre per sobreviure. Diverses iniciatives ofereixen compra de proximitat. Llibreries obertes permet que les llibreries associades rebin el cent per cent de la compra. També Libelista o Todostuslibros són una alternativa. Comprant directament a editorials com Comanegra o Nórdica es pot triar a quina llibreria vols que vagi a parar el percentatge habitual que rep el venedor. I moltes petites llibreries ofereixen la possibilitat de comprar ara el llibre que recolliràs més endavant.
Com es pregunta Jorge Carrión; «Si algú pensa en la missatgeria per obtenir el seu llibre o la seva rosa, pot fer-se aquesta pregunta abans de donar-li al clic: realment vull recordar que em va arribar a través d’un home amb guants i mascareta que es veia obligat a posar en perill la seva salut a canvi d’un sou miserable?»
.
Pandèmies, crisis i catàstrofes
.
Conviure amb enemics invisibles
Un llibre per entendre millor què vol dir compartir el planeta amb tots aquests enemics invisibles i trobar el punt d’equilibri entre l’alarma i la prudència que ens permeti sobreviure com a espècie molts mil·lennis més. Les malalties infeccioses són un problema global. Comencen en un racó del planeta, però el nostre estil de vida fa que s’estenguin ràpidament. Per això les pandèmies continuaran sent freqüents. El primer que hem d’aconseguir és que els microbis deixin de ser uns grans desconeguts.
Les grans epidémies modernes. Salvador Macip. La Campana. També disponible a la biblioteca virtual ebiblio
.
Què ens ensenya la història
Com s’ho han fet els països que en la història recent han sobreviscut a crisis profundes? El llibre analitza sis països que han afrontat processos difícils de transformació per superar els efectes de la devastació.
Jared Diamond, premi Pulitzer per un llibre anterior, identifica patrons en la superació de l’adversitat i reflexiona sobre com el món malbarata els seus recursos al embarcar-se en un viatge cap el conflicte polític i el declivi.
Crisis. Jared Diamond. Debate
.
Entre dos guerres
Un dels testimonis més commovedors i atractius del nostre passat recent, escrit amb el mestratge d’un europeu amarat de civilització i nostàlgic d’un món que es desintegrava a passos agegantats.
Zweig evoca els canvis que van trasbalsar l’Europa del segle XX entre les dues guerres mundials i els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta. Per entendre els deliris d’un segle devastador.
El món d’ahir. Stefan Zweig. Quaderns Crema (Cat) Acantilado (Cast)
.
La condició humana
.ç
La proximitat no es mesura en metres
Una reflexió sobre la condició humana. L’autor ens mostra com la vertadera cura d’un mateix ofereix escalfor als que són a la vora, protegint-los i fent-los de guia en el camí. «Hem de considerar resistència íntima com el nom d’una experiència, pròpia de la comarca de la proximitat; comarca que no és visita d’un dia, sinó estança habitual. Avui, romandre en aquesta comarca no és planer. La proximitat no es mesura en metres, ni en centímetres. El seu oposat no és la llunyania, ans més aviat la monocromia ubiqua del món tecnificat».
La resistència íntima. Josep Maria Esquirol. Quaderns Crema (cat) Acantilado (cast)
.
La vida sense humiliacions
Avishai Margalit construeix la seva filosofia moral a partir de la premissa següent: una societat decent, o una societat civilitzada, és aquella en què les institucions no humilien les persones subjectes a la seva autoritat, i els ciutadans no s’humilien uns als altres.
El que la filosofia política necessita urgentment és una via que ens permeti viure junts sense humiliacions i amb dignitat. En l’actualitat, la filosofia centra bàsicament la seva atenció en l’ideal de la societat justa basat en l’equilibri entre llibertat i igualtat. L’ideal de la societat justa és sublim, però difícil de posar en pràctica. En canvi, el de la societat decent es pot materialitzar fins i tot en la vida dels nostres fills.
La sociedad decente. Avishail Margarit Paidós
.
L’existència suportable
Assejat per un món bel·licós i en constant procés de mutació, l’emperador Marc Aureli escriu per fer la seva existència més passadora i suportable. Segons ell, la vida és com una lluita i un pelegrinatge vers alló que és desconegit, i les coses humanes són transitòries i buides.
Aquest llibre ens proposa seguir l’estoicisme de la guia interior i de la vida d’acord amb la naturalesa. La mort és un esdeveniment natural que forma part de l’univers.
Meditacions. Marc Aureli. Llibres de l’Índex
.
Persones que transformen persones
Una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses.
Història de la Connell i la Marianne que han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents.
Gent normal. Sailey Rooney. Periscopi
.
Distorsions de la vida connectada
.
Hem de ser perfectes
Una indústria de la seducció ens anima a traslladar la nostra vida a les xarxes, a fer viatges perfectes, tenir cossos deu, menjar plats suculents i presumir de mascotes. Ens menja la impaciència, la insatisfacció i la inseguretat. Però sobretot que no es noti! Aquest llibre conté 9 càpsules dedicades a l’ego, el postureig i el FOMO, l’afany de col·leccionar amics i la polarització, les apps de la seducció, la dimensió anònima, l’empatx de continguts o la procastinació.
Tu no ets la teva selfie. Liliana Arroyo Moliner. Pagès Editors
.
L’atenció és un bon negoci
En un moment en què l’accés a la informació és pràcticament il·limitat, la nostra atenció s’ha convertit en un producte fonamental per al mercat.
Aquest interés no és simplement el subproducte d’innovacions tecnològiques recents, sinó el resultat de més d’un segle de creixement i expansió de les indústries que es nodreixen de l’atenció humana. Des del naixement de la publicitat fins a l’explosió de la web mòbil; de la invenció de l’correu electrònic als monopolis d’atenció de Google i Facebook.
Comerciantes de atención. Tim Wu. Capitan Swing
.
Qui mana?
.
Rigurosament vigilats
El 2013, Edward Snowden va sacsejar el món en revelar que el govern nord-americà tenia la capacitat de llegir cada correu electrònic, escoltar cada trucada i ficar-se en els racons de la vida privada de tots i cadascun un dels ciutadans del món.
En aquest llibre, Snowden explica per què ho va fer, com va ajudar a construir un sistema de vigilància massiu i la crisi de consciència que el va portar a destapar-ho tot i posar en escac a sistema. I ens alerta de com ens vigilen i de quina manera es comercia amb la nostra informació personal.
Vigilancia Permanente. Edward Snowden. Planetadeloslibros
.
El poder també es invisible
En l’era actual de la informació, les estructures de poder s’han tornat invisibles, subterrànies. El poder geopolític que abans ostentava l’estat es concentra ara en mans de les xarxes de comunicació. Google i Facebook ja saben més de nosaltres que la policia.
En aquest llibre, la periodista Marta Peirano parla també del control i destrucció dels processos democràtics, les mutacions en l’estructura social, el poder dels algoritmes o la militarització de l’espai públic.
El enemigo conoce el sistema. Marta Peirano. Debate
.
Una dictadura tecnològica a l’horitzó
Les institucions liberals has estat atropellades per una poderosa aliança entre les dades i els algoritmes, nous sobirans del planeta immunes a la regulació legal i democràtica.
Una dictadura digital es projecta en l’horitzó; un Ciberleviatán vingut per instaurar un tecnopoder de grans corporacions. Estats Units i la Xina ja lliuren una tercera guerra mundial al voltant de la intel·ligència artificial, la robòtica i la resta de tecnologies exponencials.
Ciberleviatán. José Maria Lasalle. Arpa
.
De què viurem?
.
Depenents d’un treball que s’esvaeix
El món canvia i també ho fa la mateixa noció de «treball». Durant anys ens han dit que la nostra població envellida conduirá a una escassetat de treballadors en moltes indústries. La narració ha canviat. Ara es diu que els robots ens substituiran i que no hi ha prou feina per a tothom. Quina visió és la correcta? Més important, encara: com canviaran les nostres vides i les nostres organitzacions?
Linda Nazareth desxifra els canvis que transformen els fonaments de les nostres organitzacions i la nostra dependència del treball.
Work is not a place. Linda Nazareth. Relentlesseconomics (ang)
.
I ara què?
.
Protegir-nos amb la natura
Si bé mai podrem predir el proper terratrèmol, atac terrorista o fluctuació del mercat, la natura ens pot guiar en el desenvolupament de sistemes de seguretat que no siguin purament reactius, sinó proactius, holístics i adaptables.
Des de les marees de Monterey fins a les muntanyes del Kazakhstan, Sagarin ens planteja els reptes de seguretat a què ens enfrontem, i ens mostra com podríem aprendre a respondre amb més eficàcia a les amenaces desconegudes.
Learning from the octopus. Rafe Sagarin. Perseus Books (ang)
.
No rendir-se
Reflexió motivadora sobre l’activisme. En aquest llibre, Solnit reflexiona sobre els èxits crucials, sovint subestimats, dels activistes de base en revolucions com el moviment dels drets civils nord-americans i la caiguda del mur de Berlín, però especialment en esdeveniments més recents, com les protestes contra les proves nuclears a Nevada, l’aixecament zapatista o les manifestacions contra la guerra a l’Iraq.
Homenatge a les persones que treballen entre bastidors i als carrers per la justícia i la salut ambiental.
Esperanza en la oscuridad. Rebecca Solnit. Capitán Swing
.
Aquesta selecció s’ha elaborat a partir de les recomanacions de Begoña Román Maestre, Ricard Ruiz de Querol, Liliana Arroyo Moliner, Albert Cañigueral, David Casacuberta i Joan Rosés.
Sin comentarios