Fa un any, a l’inici de la pandèmia, us proposàvem llibres per conviure amb la perplexitat. Ara toca alçar la mirada i pensar el món que volem
.
Arriba Sant Jordi i, com sempre, us oferim una selecció de llibres editats en els darrers mesos que ens podem ser útils per orientar-nos ara que comencem a treure el cap i endevinem la fi de tantes restriccions.
Volem ser més humans, com reclama Josep Maria Esquirol, i recuperar els valors universals (Markus Gabriel) però sense oblidar les mirades no occidentals (Yuk Hui). No ens podem desanimar, ara no (José Carlos Ruiz) i hem de mirar d’entendre allò que ens és estrany (Harmut Rosa). Seguirem, més i tot, relacionats amb màquines sofisticades amb les que no ens queda més remei que aplicar el sentit crític (Eric Sadin) posant en valor els aspectes propis de la creativitat humana (Marcus du Sautoy). No oblidar que no sabem (David Casacuberta), llegir sempre els mestres com Michel Sandel i recordar Joan Margarit.
Es hora de treure el cap i alçar la mirada.
.
Reivindicar els valors universals
El filòsof alemany Markus Gabriel analitza els grans problemes humans en temps foscos: l’ amenaça de la ultradreta a la democràcia, la xonofòbia, el populisme, la limitació de la llibertat i el pensament mitjançant l’obsesió amb la tecnologia i el consumisme desfermat.
Gabriel proposa recuperar els valors universals nascuts de la Il·lustració, i la filosofia com una eina fonamental per crear una societat més lliure i justa.
.
.
Com recuperar el bé comú
Michael J. Sandel, un dels professors de filosofia més populars del món, es pregunta a La tiranía del mérito, què se n’ha fet, del bé comú?
Les societats occidentals pateixen de dos mals relacionats, la desigualtat econòmica i la polarització política. En el marasme resultant, sembla que hem perdut de vista la noció clau del bé comú. En aquesta obra, Michael J. Sandel es planteja com recuperarla.
..
.
Construir la personalitat en temps volàtils
Filosofía ante al desánimo es un llibre escrit abans dels confinaments que ens parla d ‘una societat en constant exposició pública, dissenyada per al desànim, que exigeix a les persones ser productives fins i tot en el seu temps lliure.
José Carlos Ruiz, autor de El arte de pensar, es planteja la filosofia com una eina per construir la personalitat contra la volatilitat dels temps actuals.
Entrevista a Ethic.es
.
.
Més humans
Josep Maria Esquirol ens diu que no serem mai massa humans: si cap horitzó té sentit és el d’arribar a ser més humans. No es tracta, doncs, d’anar més enllà de l’humà, com va voler Nietzsche, sinó d’intensificar i d’aprofundir en el que és més humà.
Esquirol ens ensenya com d’aquest solc en l’ésser humà n’emergeix l’acció més beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquè sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l’esperança…
.
.
Anatomia d’un antihumanisme radical
Éric Sadin es un dels assagistes europeus més crítics de les formes tecnològiques contemporànies.
En aquest llibre Sadin planteja que la intel·ligència artificial suposa un canvi d’estatut de les tecnologies digitals: de prótesi del que és humà han passat a ser entidats de les que s’espera que enunciin una veritat a partir de la interpretaació automatitzada de situacions.
.
.
.
Involucrar-se amb l’estrany
Les nostres vides es desenvolupen a la frontera entre el que podem controlar i el que està fora del nostre control. Però com que els éssers humans busquem fer que el món sigui controlable, tendim a trobar el món com una sèrie d’objectes que hem de conquerir, dominar o explotar.
Per a Hartmut Rosa, trobar el món i aconseguir ressonància amb ell requereix que estiguem oberts a allò que s’estén més enllà del nostre control.
.
.
.
Una apologia del no saber
El filòsof David Casacuberta proposa una apologia del no saber i acceptar que no hi ha models que ho puguin explicar tot i resoldre cada problema des del seu context concret i la incertesa inevitable.
A La era de Casandra, Casacuberta analitza tendències actuals com la de creure que es pot entendre tota activitat humana amb només examinar detalladament les nostres neurones, amb la cultura de la cancel·lació i passant per les teories que presenten el món digital com un entorn manipulador del qual no podem escapar. Universitat Autònoma de Barcelona
.
..
Fragmentar el futur
Recull d’articles de l’pensador xinès Yuk Hui sobre noves maneres de concebre les societats que ens permetin canviar un recorregut orientat a l’desastre.
Per a Hui, si volem alguna cosa diferent del que tenim, el futur no pot acceptar-se universalitzat, en particular per la tècnica d’encuny europeu que ja Heidegger havia observat com el gran perill.
Reflexions sobre la cibernètica, l’acceleració i l’ecologia.
.
.
Màquines que creen
Tot i que l’aspiració de recrear les característiques de la ment humana és antiga, el desenvolupament d’una autèntica intel·ligència artificial capaç d’aprendre de l’experiència és una fita recent.
Marcus du Sautoy explora els últims avenços de la intel·ligència artificial i analitza les operacions que impliquen els nostres processos creatius.
L’autor ofereix una visió innovadora de la nostra relació amb les màquines, que ens obligarà a reconsiderar l’essència de la creativitat humana. Acantilado
.
.
La veritat importa
Aquest llibre va de dir la veritat. Perquè les notícies poden ser falses, però les seves conseqüències són reals: desinformen, promouen pràctiques perilloses, afecten a organitzacions i al nostre treball, incrementen els trastorns emocionals i fins i tot posen en perill la teva salut.
Et creus capacitat per diferenciar les notícies reals de les falses? El 60% pensa que sí però només ho està el 15%.
.
.
De què viurem
És l’ocupació assalariada un bon invent? Per què treballem com ho fem?Els robots ens van a treure la feina?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem en un moment d’incertesa, conscients que les relacions laborals han canviat dràsticament.
Albert Cañigueral analitza les debilitats del sistema actual que obliguen a revisar de manera urgent els acords socials al voltant del treball.
.
.
En memòria de Joan Margarit
El 2008, Joan Margarit va publicar un poemari en el qual hi ha aspectes més ombrívols i més eficients que el de donar consol, però és que qualsevol consol per part de la poesia prové de la nostra obligació de conviure amb la vida i la mort. Misteriosament feliços.
Com en les costes on la marea alta entra dins de la platja negant-la, així entra, de vegades, la mort en la vida.
.
Han col·laborat en la selecció de llíbres Begoña Román Mestre, David Casacuberta, Liliana Arroyo, Ricard Ruiz de Querol, Albert Cañigueral i Joan Rosés.
Sin comentarios